dimarts, 17 de març del 2009

projecte

La meva obra en general parla de recorreguts, llocs/no llocs, mapes… Tot a la vida són recorreguts físics o no, però tot és qüestió d’aquests.
Actualment he decidit canviar l’estètica de les meves pròximes obres, tornar als seus orígens, donar-li una volta més.
I la proposta que ha sorgit ha estat fotografiar dos punts del meu recorregut diari, un al carrer abans d’agafar el bus i l’altre al bus.
Per què el recorregut de ca meva a la Facultat el realitzo meitat a peu i meitat en bus. I trio els dos punts com a contraposició de recorreguts diferents. El recorregut a peu és físic i no canvia res, sols petits detalls com les finestres de les façanes, els cotxes aparcats i segons l’hora la gent. El camí en bus també és físic però jo romanc estàtica, cada camí és diferent, segons la gent, les seves converses,...
El temps també varia als dos recorreguts. Jo sempre camino al mateix ritme, aquest depèn de jo, en canvi al bus si hi ha molta gent el recorregut és més llarg, la durada també depèn dels semàfors, dels diferents conductors i del trànsit.
Aquests dos punts els fotografiaré del 10 de març dels 2009 fins al juny. Fa casi 4 anys que realitzo aquest monòton recorregut, es a dir per any hi ha aproximadament 175 dies lectius, un total de 700 dies en 4 anys. Aquests darrers 3 mesos documentaré amb imatges el recorregut que començà al 2004 i finalitzarà al 2009.
Les fotos del punt A (carrer) sempre els realitzaré amb el mateix enquadrament. El punt B (bus) no sempre puc seure al mateix lloc però no és important per què ja que cada camí és diferent, les perspectives, enquadrament,... també seran diferents.
Les imatges totes seran iguals, però cada una és diferent de les altres. Hi ha dies ennuvolats i dies en sol, llum d’hivern, primavera i estiu, dies laborables i dies festius. Gent amb abric i botes d’aigua i altres amb camiseta i calçons curts.
A vegades la mateixa gent a vegades de diferents. A vegades les persones diferents es converteixen en les mateixes i les mateixes desapareixen.
La Terra gira al voltant del sol i cada dia la seva llum il·lumina la Terra d’un angle diferent.
Les fotos seran en blanc i negre, crec que és el més apropiat ja que fa referència a la conclusió d’un recorregut important a la meva vida i que ha marcat una etapa.
En conclusió, cada dia realitzaré 4 fotografies, 2 de cada punt del 10.03.09 fins el 04.06.09. He calculat que hi ha 45 dies, es a dir, 90 fotos de cada punt.
Encara no sé que faré amb aquestes fotos, ja ho pensaré. Ara em limitaré a fotografiar.






PUNT A (C/ AV. MADRID

11.03.09 09:17








13.03.09 14:19











PUNT B (BUS C/DEL CARDENAL REIG)


11.03.09 09:33













12:03.09 11:52

dijous, 4 de desembre del 2008

Mapes Topogràfics








Aquestes peces realitzades en fotogravat, parteixen de mapes topogràfics. La topografia és la ciència que estudia el conjunt de principis i procediments que tenen per objectiu la representació gràfica de la superfície de la Terra, amb les seves formes i detalls, tant naturals com artificials. “Topo” significa lloc i “grafs” descripció.
Els mapes topogràfics utilitzen el sistema de representació de plans acotats mostrant l’elevació del terreny utilitzant línees que connecten als punts amb la mateixa cota respecte d’un pla de referència, denominades corbes de nivell, i es diu que el mapa és hipsogràfic. Aquest pla de referència pot ser o no el nivell del mar, però en cas de ser-ho es parlarà d’altituds en lloc de cotes.


La idea inicial era estampar la planxa sobre una tela amb la superfície d’una casa, seria com revestir el terra, com si fossin rajoles.


La idea de revestir el terra o d’emprar el mapa topogràfic com a mòdul sorgeix de la idea de que trepitgem el terra, però no sabem com és per què el veiem com a ciment, asfalt,… Seria la representació de l’espai del terra on estem.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Notícia d'interés


DEBATE EN LA COMUNIDAD ARTISTICA


Arte, poder y política
Artistas y críticos reflexionan a propósito de la cúpula de Barceló


TERESA SESÉ / JUSTO BARRANCO - Barcelona - 23/11/2008




La inauguración, el pasado martes, de la cúpula de Miquel Barceló para la sede de las Naciones Unidas en Ginebra vino precedida de una una cruda tormenta política, cuyos ecos todavía colean. Este regalo de España al organismo internacional ha sido criticado por diferentes motivos, entre ellos, su elevado coste, 20 millones de euros para la rehabilitación global de la sala, financiados por el Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación y un grupo de grandes empresas españolas. La utilización de una partida de 500.000 euros de los Fondos de Ayuda al Desarrollo ha provocado incluso un rifirrafe parlamentario, que también ha tenido su correspondiente contraataque: algunos políticos no perdonarían al artista su apoyo a Zapatero en la última contienda electoral. El escándalo saltó a la prensa internacional, que aun así ha celebrado el talento de Barceló. De puertas adentro, la valoración artística de su trabajo parece cautiva de los columnistas políticos. ...

dimecres, 12 de novembre del 2008

Idea de la qual parteixo...


El Raval VI, 2007
50 x 35 cm
Aiguatintes sobreposades
sobre paper





A mi m’interessen els mapes en sí, els seus traçats i formes, crec que són dibuixos explicatius, visualment funciones molt. Però no m’interessa copiar-los ni res de tot això, sinó a partir d’aquí, crear-ne de nous, d’impossibles i interpretar-los o representar-los.
Però de tot això el que m’atreu són els recorreguts, per què a la vida tot són recorreguts, tant el de la sang, com anar al bany,…
Tot realitza recorreguts tant físics com no, però tot és qüestió d’aquests.
Per mi els mapes no només tenen la funcionalitat de guiar-nos, situar-nos o explicar-nos, per jo tenen un valor més enllà de la seva funció, són dibuixos carregats d’estètica i bellesa. Per aquesta raó les trec del seu context inicial per donar pas a una obra d’art.
Així puc descriure la meva obra en general, una valoració, descontextualització i una metàfora d’aquests mapes personals que no són tant els camins diaris, sinó el mapa general que marcarà el transcurs de les postres vides.